Sisena setmana

Del 20 d'abril al 1 de maig

Durant aquestes dues setmanes he tingut l'oportunitat d'observar com han nascut petits cargols gràcies a proporcionar-los unes condicions òptimes per la seva reproducció. 

Què faig?

A partir de tot el treball previ que havien fet les meves companyes, és a dir, crear un bon habitat, observar quines necessitats tenien, quin menjar els hi agradava, com es relacionaven amb els infants, com es reproduien, etc. Gràcies a  tota aquesta informació he pogut observar de manera detallada tota l'evolució que han fet els cargols, els quals han crescut considerablement i han tingut cargolets petits. 

La meva funció ha sigut observar com creixien els cargols petits, per veure i entendre tot el seu desenvolupament, des de que naixien fins que eren petits ésser vius per moure's amb llibertat. 

He pogut observar com els petits cargols menjaven pastanga, cogombre, enciam, etc. A més a més, eren molt actius i sempre els trobava en la closca d'algún cargol gran. 

A més d'observar sistemàticament tot el que feien els cargols, també he tingut curiositat per saber com era la closca dels cargols petits: si era dura, fragil, forta, etc. A partir d'aquesta curiositat intrinseca hem vaig decidir a agafar alguns cargolets petits, i a partir del tacte saber quines propietats tenia la seca closca. Hem vaig sorprendre de la debilitat i la poca consistència que tenia, fins i tot vaig comparar la closca dels més petits amb la dels cargols gran. Finalment, vaig arribar a la conclusió que és lògic que els cargols petits encara no tinguin una closca forta, ja que necessiten de nutrients per aconseguir una closca forta, fet que va enllaçat amb el seu creixement. 

Finalment, ens acomiadem d'ells

Vam aprofitar que una de les integrants del grup feia un cangur d'un indant de 2 anys, i vam creure molt encertat deixar lliures els nostres cargols amb l'ajuda d'ell. I així reafirmar la importància que té treballar amb éssers vius a l'aula. 

Primer de tot, es va dedicar a observar-los minusciosament, sense perdre detall de tot el que feien els cargols. 

A continuació va decidir que volia donar de menjar als cargols per tal de deixar-los lliures. Tot i que, no s'animava a agafar-los per por de fer-los mal. 

En aquest video és pot veure la cura amb la que l'infant tracta als cargols, per això és important treballar amb éssers vius, per conscienciar als infants sobre el respecte de la naturalesa i dels éssers vius, els quals tenen unes necessitats concretes al igual que nosaltres. D'aquesta manera, els infants poden adquirir una responsabilitat amb aquests éssers vius, potenciant de mica en mica valors com: la responsabilitat, el respecte, l'empatia. 

Fins aquí el nostre camí amb els cargols, sabem que estarán molt bé en el seu nou habitat. Gràcies per ajudar-nos a aprendre conjuntament amb vosaltres.  Fins aviat!